Browningia candelaris, el cactus canelobre

El cactus canelobre és una joia del desert americà . Tot i que té un ritme de creixement força lent, és una mena de fàcil cultiu que torna bojos a tots els amants de les suculentes espinoses que a més tenen port arbori.

Si tens un lloc ampli i vols presumir de jardí, no ho dubtis, fes-te amb una Browningia candelaris , que jo m'encarrego de deixar-te la targeta de presentació . 

El cactus canelobre, el nom científic del qual és Browningia candelaris , és una espècie de la família de les cactàcies endèmica de l'altiplà de Xile i Perú . Va ser descrita per primera vegada l'any 1833 com a Cereus candelaris pel botànic alemany Franz Julius Ferdinand Meyen. El 1920, Brittonn i Rose el van col·locar en el gènere Browningia.

Creix entre els 1700 i els 3000 metres sobre el nivell del mar. Arriba a una alçada de fins a 5 metres , i té un port arbori ramificat i ben armat amb espines rectes de color marró la longitud del qual és de 6-15cm. Les branques més altes poden tenir espines o no. Totes tenen al voltant de 50 costelles. El seu tronc és recte, amb un gruix de fins a 50 centímetres.

Les flors són tubulars, de color blanc, de 8-12cm de llarg, i diürnes . Un cop són pol·linitzades, comencen a madurar els fruits, que acabaran sent comestibles.

Si parlem de les seves cures, hem de dir que és una mena una mica delicada. Necessita exposicions assolellades per poder créixer , i un substrat que tingui un excel·lent drenatge ja que no tolera l'entollament. Així mateix, no l'hem de regar a l'excés , només quan la terra estigui ben seca.

En ser de creixement lent, podem cultivar-ho durant molts anys en test , la qual cosa serà sens dubte una bona notícia per a aquells que visquin en zones on l'hivern és fresc, ja que aquesta meravella de cactus no resisteix les gelades.