La Welwitschia mirabilis és una planta que suposa un repte per a tots els suculent-addictes . No és que sigui especialment decorativa, però és tan difícil de cuidar que aconseguir tenir èxit és un motiu d'orgull.
I és que en ser originària d'una de les zones més seques i caloroses del món, decidir intentar adaptar-la a un clima una mica més suau sovint acaba malament. Tot i això, aquest és un bloc de suculentes, i hi ha d'haver fitxes de totes les espècies: la de la Welwitschia mirabilis no hi pot faltar.
Com és?
La Welwitschia mirabilis és una espècie monotípica (l'única del gènere Welwitschia) que va ser descrita per Joseph Dalton Hooker i publicat a The Gardeners' Chronicle & Agricultural Gazette l'any 1862. Es tracta d'una planta endèmica del desert del Namib que creix d'un tronc gruixut . Només germinar, brollen els cotiledons, els quals es van transformant en aquestes dues fulles.
Les flors sorgeixen d'una tija terminal de centre de la planta, i són de color ataronjat. Les llavors són plantes, amb ales laminars, i mesuren uns 2 cm.
Quines són les seves cures?
Per tenir una Welwitschia mirabilis en condicions cal plantar-la en un test gran i profund amb substrat que dreni molt, molt bé . De fet, és molt recomanable fer servir simplement pòmic sol o barrejat amb sorra de riu rentada. A més, cal regar poc: una vegada cada 10-15 dies a l'estiu i mensualment la resta de l'any.
Tot i això, de res servirà tenir-la en el millor substrat si el clima no acompanya. La temperatura màxima pot ser de 40ºC sense cap problema, però la mínima no ha de baixar dels 0º. En cas que ho faci, haurem de protegir-la en un hivernacle amb calefacció.