Stapelia grandiflora
En general, les flors de les crasses o suculentes no cactà cies no desprenen aroma algun, però aquest no és el cas de les que pertanyen a l'gènere Stapelia. Com de moment és impossible enviar-te l'olor perquè puguis percebre (i de fet, encara que es pogués no ho faria), et diré que un dels seus noms comuns és flor de carronya.
Són molt boniques, com podràs veure en les imatges, però per descomptat, no són suculentes aptes per tenir en qualsevol part. 
CaracterÃstiques
Stapelia és el nom d'un gènere de plantes crasses pertenciente a la famÃlia botà nica Apocynaceae, subfamÃlia Apocynoideae, tribu ceropegieae i subtribu Stapeliinae. És originà ria de sud d'Àfrica i va ser descrita per Carlos Linneo, qui ho va publicar en el libreo Species Plantarum en 1753.
Es tracta d'una planta amb tiges suculentes alçats que brollen des de gairebé arran de terra. Aquests són prims, d'entre els 2 i els 3 cm de gruix i d'uns 20 fins als 40cm d'altura depenent de l'espècie. Les flors són simples, Peludes i estan formades per cinc pètals. Solen brollar a l'estiu, i desprenen una olor molt desagradable, semblant a el de la carn en descomposició.
Les tres espècies més conegudes són:
Stapelia geganta
És la més gran de l'gènere. Produeix tiges de més de 20cm i unes flors que mesuren de 10 a 40cm d'ample.
Stapelia grandiflora
Produeix tiges gruixudes de 1-2 cm, alçats, i flors que poden mesurar uns 7-10cm.
Stapelia hirsuta
Produeix tiges d'uns 20 centÃmetres i flors de 2-3cm.
Cuidados
Si parlem del seu cultiu o cures, hem de saber que deu estar protegida de el sol directe, Especialment a l'estiu, i de les gelades. Per la resta, amb un trasplantament bi-anual i regs poc freqüents, podrem tenir una planta molt ben cuidada.
Però si volem tenir-la perfecta, aconsello abonar-des de primavera fins a finals de l'estiu amb adobs lÃquids per a cactus i crasses seguint les indicacions especificades en l'envà s, o tirant-li una cullerada petita de Nitrofoska Blau cada setmana.
Que la gaudeixis. 