Tots els cactus tenen una cosa especial, que els fa únics i irrepetibles. Fins i tot entre exemplars que procedeixen de la mateixa remesa de llavors hi ha subtils diferències que ens fan decantar-nos pels uns o els altres. Però també és veritat que hi ha espècies que ens criden tant l'atenció que no podem deixar de mirar-les, com és el cas de la Mammillaria perbella.
El seu cognom ja ens diu que és molt bonica, i raó no n'hi falta: el seu port, encara que comú, és elegant. A més, té tendència a créixer de forma dicotòmica, és a dir, i perquè ens entenguem tots més fà cilment, traient dos caps . I això… això és digne de veure, i què millor que fer-ho des de casa, havent adquirit un exemplar.
Com és?
Mammillaria perbella és el nom cientÃfic d'un cactus endèmic de Guanajuato a Mèxic . Va ser descrit per Heinrich Hildmann i Karl Moritz Schumann, i publicat a Gesamtbeschreibung der Kakteen l'any 1899.
Es caracteritza per créixer primer individualment, i després tendeix a fer-ho dicotòmicament formant grups . Les tiges tenen forma globular de color glauc-verdós, i mesuren fins a 6cm de dià metre. Les costelles són petites, còniques, i tenen areòles de les que sorgeixen 2 espines centrals de color blanc vermellós que acabaran sent blanques que medeixen d'1 a 6 mm de llarg. També té de 14 a 18 espines radials que són com truges, les quals mesuren de 1,5 a 3mm de llarg.
Les flors són rosa-fosques o carmesÃes i mesuren 1cm de diâmetro . Els fruits són petits, de color vermell i marró i contenen nombroses llavors negres i diminutes.
Quines són les seves cures?
La Mammillaria perbella és molt fà cil de cuidar, sempre que es tingui present que deu estar en una exposició assolellada (si s'ha comprat en un viver on la cultivaven a l'interior, cal acostumar-la a poc a poc al sol perquè no es cremi ), i s'ha de regar poc (una o dues vegades per setmana mà xim), evitant en tot moment.
A més, és molt recomanable abonar-la amb un abonament per a cactus seguint les indicacions especificades a l'envà s. En cas de tenir-la en test, la trasplantarem cada dos anys, a la primavera, a una de més gran.
D'altra banda, si bé no és capaç de suportar gelades, sà que es pot cultivar a l'exterior tot l'any si la temperatura no baixa dels -2ºC . Si això passés, caldria protegir-la dins de casa en una habitació lluminosa, o en un hivernacle.